Tornem a plaça per Sant Jordi, amb tot descarregat!

Feia 5 mesos i 3 dies que no sortíem a plaça! I quin dia per tornar-hi, ni més ni menys que per la diada de Sant Jordi, amb aquell ambient tan especial, tan festiu i tan difícil d’expressar que es viu pels carrers de Catalunya i, com no, també de la nostra vila del Prat.

Doncs això, diada de Sant Jordi. Preparades per fer castells i on havia de ser si no? Al cor del barri de Sant Jordi! Barri que també ens acull regularment amb el nostre local d’assaig al Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa.

Ens trobàvem a plaça amb els ja quasi amfitrions d’aquesta diada, les amigues dels Castellers de Montcada i Reixac, que tot i que l’any passat en aquesta mateixa diada, no van poder arreplegar suficients camises (però van alçar pilars i van ajudar-nos amb les nostres pinyes), aquest any, també com nosaltres, fan fer la seva primera diada de l’any amb P4, 3d6, 3d6a, 4d6 i P4, sense immutar-se i tot a la primera, sense cap intent ni peu desmuntats.

També ens acompanyaven, les amigues de la Jove de Barcelona, colla que obertament no assagen, sinó que entrenen, i déu-n’hi-do que bé que van aquests entrenaments de la Jove de Barcelona: P4, 3d7 facilíssim, 3d6xs espectacular, 4d6 lleugeríssim i P4. No seria estrany, que si coincidíssim novament amb elles cap al final d’aquesta temporada, ens trobéssim aquests mateixos castells però amb 1, i per què no, 2 pisos més!

Agraïm a aquestes dues colles la seva inestimable ajuda amb les nostres pinyes, sou molt grans i, de veritat, quina diada més ràpida, àgil i agradable amb vosaltres!!!

I nosaltres, doncs… ni tan mal, oiga!!! Havia estat una setmana difícil d’assajos, però la tècnica va apostar per la feina què saben fer si estem concentrades! I així va ser, ens vam concentrar i també vam ajudar a fer una diada ràpida i àgil. Vam descarregar P4, 3d6, 3d6a, 4d6 i P4, tot a la primera, sense titubejar, però no sense suar, treballar i, sobretot, amb sacrifici!

Va ser la prova clara que ho sabem fer i ho sabem fer molt bé! Vam veure que potser ens calen més camises, moltes camises, però per això hem de transmetre el que vam tornar a sentir després d’aquesta diada, i el que van sentir les companyes que es van estrenar de baixos, laterals, dosos, enxanetes, tots i totes vam sentir el mateix cada vegada que les nostres músiques enfilaven ja les últimes notes del toc de castells: que havíem treballat, que havíem patit, que ho havíem descarregat i tot això: juntes!!! Imagineu-vos què podríem fer i sentir si encara fóssim més i ho poguéssim viure amb més gent!

I això només parlant de castells, però quina feinada aquell dia, que era Sant Jordi!!! Les nostres companyes de Paradeta, portant també el nostre nom a la zona del Fondo d’en Peixo, i també de les companyes que es curren la recollida, compra i preparació dels piscolabis que vam poder fer després de la diada; i els músics, que estan tan actius que segueixen fent-nos quedar amb més antelació els inicis de les diades i més lluny, per poder anar escalfant motors i gaudint de les seves peces amb una cercavila que aquest cop va començar a l’avinguda del Doctor Gallart i Monés, bé, ja sabeu, la Zonilla, he, he, he… I ens van dur fins al barri de Sant Jordi.

Doncs això, tothom té la seva feina i el seu lloc dins la colla, cadascú ha agafat el seu grau de responsabilitat, i als que més n’han agafat, hem d’ajudar-los donant-los suport, fent-los la feina fàcil i, sobretot, sent proactius. I, als de la part tècnica, ajudant-los a fer uns assajos àgils, dinàmics i multitudinaris!!! Jo no tinc la fórmula màgica, però segur que si recuperem el que vam començar a sentir després d’aquesta primera diada de Sant Jordi, ens serà més fàcil transmetre aquesta passió pel nostre poble i fer que més gent vulgui tenir la seva camisa blau potablava!!!

Res més, aquest mes de maig que ja hem encetat, el tenim ple per retrobar-nos a assajos, diades, actes i esbarjo; I, recordeu, a aquells que vau trigar a tenir camisa, pel nostre bateig, a inicis de juliol, toca una altra entrega de camises, així que el mes de maig és la millor època per poder estrenar camisa pel bateig, que maig i juny són mesos d’assajos i diades a dojo per aconseguir aquesta camisa tan xula i que ens omple d’orgull col·lectiu i pratenc!! He, he, he…

És broma, només dir-vos que seguim gaudint d’això que estem fent, que el camí és llarg, però que el destí és la pera, si hi treballem i hi arribem JUNTES!

Fins la propera, salut i castells!!!