I ja ha passat el Pratifolk, no teniu la sensació que aquest any ha passat volant? Doncs sí, aquest any ha passat volant, perquè la nostra part de mostra de castells es va basar en un sol Castell i, amb raó, que després de tant matinar per seguir la cercavila dels Trabucaires, esmorzar, cercavila amb totes les entitats, arribada al Fondo d’en Peixo, dinar, sobretaula animada, per no deixar a ningú dormir la migdiada, amb el grup Xarangarin i els tallers de cada entitat, el nostre torn era immediat a finalitzar els tallers i bé que es va decidir no fer diada i mostrar un únic Castell: Castell fet amb solvència, molt parat, de postal de segons cap a dalt, però, com en l’anterior crònica, que bé que vindria poder engrescar a més gent a fer castells amb el blau pota blava que tant ens estimem! Però bé, que de segons-terços cap a baix no van tenir el “plaer” de gaudir de certs aromes que es van poder respirar cap a la base i pinya del Castell que, fins i tot, algun que altre somriure va provocar.
Dit això, del tema casteller, ja estaria tot dit, tot i que una llàstima el debut d’alguns al pilar de lluïment del migdia, ja que potser no va acompanyar que durant la cercavila del matí no poguéssim haver-ne fet més durant tot el trajecte… Però sabent que un dissabte al matí, tots tenim compromisos i és més complicat aconseguir el gruix suficient per a fer, mínim un pilar amb les suficients garanties de seguretat, doncs que això no faci passar per alt aquest debut que comentàvem al pilar de lluïment a l’arribada al Fondo! Enhorabona, castelleres!!!
Així que, tot i l’assaig i el sopar tan ben preparat per les companyes encarregades de divendres anterior, algunes vam tenir la força suficient per a matinar i acompanyar la primera cercavila del dia, el dels Companys Trabucaires, i a poc a poc, ens vam anar enganxant més castelleres, sobretot a l’hora de l’esmorzar a l’escola Sant Jaume, on es va aconseguir recaptar alguna cosa, sobretot per alguns d’aquells sopars de germanor de divendres que tant ens agraden!
Després ja vam passar a la cercavila que ja comentàvem, però que el Prat no sap fer gresca un dissabte al matí, així que la majoria d’espectadors érem les mateixes entitats, així com les persones que anaven de compres un dissabte al matí i ens trobaven pel mig de l’avinguda… 😉
En arribar al Fondo, com sempre, lluïments àgils, dinàmics, però no per això menys sentimentals per a cada una de les entitats i, en especial, el nostre, pels motius ja comentats!
Després dels lluïments i previ al dinar, una cobla que Déu n’hi do com barrejava músiques de sardanes tradicionals amb arranjaments de peces contemporànies, que animaven a més d’un i una que diuen no agradar les sardanes a moure el cap o el peu, al ritme de les notes de la cobla! Així que, per part de qui “signa” aquestes lletres, enhorabona per l’elecció, Federació!
Pel que fa als àpats, aquesta humil redactora, no té pas gaire coneixements culinaris, i per això m’agradaria abstenir-me de valorar tant el dinar com el sopar, tot i que sí que cal agrair l’esforç de la gent de la nostra colla que es va arremangar a intentar col·laborar amb el dinar i que sí que ho van poder fer més plenament amb el sopar, tot i que algunes es canviessin el color i l’escut de la samarreta/camisa per fer el sopar, però alguna cosa s’ha escoltat que no és per renec, sinó per remar a favor de la colla! 😉
Després de dinar, ja deia que no ens havien deixat ensopir per fer la migdiada els amics de Xarangarin, i la veritat que va estar força bé, un grup més que animadet i que ens van ajudar a fer la digestió amb constant moviment!
I a l’hora dels tallers, va aparèixer canalla per tot arreu: quin gust veure’ls treure’s les sabates i mitjons per trepitjar-nos… Tant de bo tornar a veure algunes d’elles els dimarts vinents, divendres o diades locals perquè vulguin seguir coneixent-nos de més a prop.
Després dels tallers, ja va començar la mostra nostra de castells amb el Castell comentat i què, pels comentaris llegits aquests dies als nostres grups interns, hi ha gent que li va semblar curt, comparat amb altres mostres que hi va haver, però penseu si hagués estat al revés, oi que us quedaríeu amb el bon regust que ens va deixar la primera diada que ho vam descarregar tot, i a la primera, doncs imagineu si haguéssim fet el mateix que una diada normal allà al Pratifolk, potser a les altres entitats també se’ls hi hagués fet llarga la nostra diada castellera, però no m’agraden gens les polèmiques, així que no m’endinsaré a valorar la mostra d’altres entitats, només dir que segueix fent molt de goig veure com part de les nostres músiques fan pinya també amb els altres grups musicals d’altres entitats de la federació, com vam poder veure durant la mostra de les colles de gegants!
Doncs fins aquí la crònica d’aquesta “mini” diada castellera del Pratifolk, que com que ens va semblar poca cosa, a mi m’ha fet per parlar de més coses que van succeir aquell dia de celebració del Pratifolk, que tot i que potser no agradarà, hauria de ser un dia de Festa Major per a nosaltres i espero així el poguéssiu viure!
Disculpeu-me si no parlo dels Julivert ni del punxadiscos que va concloure el dia, però una ja té una edat i no va poder gaudir-ne del tot i prou hores ja vam passar plegades en el sorral! 😉
Ens veiem aquests dies i setmanes que encarem un tram important de diades, colònies de germanor per ja enfilar la proximitat a un dels dies més especials de l’any per a nosaltres, que crec que no cal que us el recordi, però estaria bé anar familiaritzant-nos amb la data a les nouvingudes i poder aconseguir un bon gruix de camises o samarretes de simpatitzants pota blaves per tal d’encarar el millor possible tant la preparació com l’execució del què la tècnica es plantegi!
Salut, castells i Amunt les crestes!!!